Es va celebrar el dissabte passat, organitzada per l'Ajuntament de Dénia en col·laboració amb la Federació Autonòmica d'Associacions Gitanes de la Comunitat Valenciana (FAGA)
L'acte va comptar amb els parlaments de l'alcalde de Dénia, Vicent Grimalt; Abraham Santiago, gestor i coordinador de FAGA Alacant; el regidor de Cultura, Raúl García de la Reina i la cap de l'àrea d'Arqueologia i Museus de l'Ajuntament de Dénia, Massu Vaig sentir.
Paraules que van ser acompanyades per peces musicals interpretades per Jorge del Kiri (veu), Lellany Lizana (teclat) i Fran Heredia (guitarra).
En 1749, al Castell de Dénia van viure reclosos més de 800 dones, xiquetes i xiquets. Dos nous plafons informatius en el cim de la fortalesa, que van ser revelats el dissabte durant l'homenatge, expliquen als visitants este trist episodi de la nostra història.
Un mostra la ubicació de la Caserna de les Gitanes, en la bateria nord del castell, i inclou una restitució del que va ser Caserna d'Infants, després Caserna de Gitanes, realitzada per Miquel Ortolà Guinnot, membre de l'Àrea d'Arqueologia i Museus.
L'altre inclou algunes cites sobre este episodi històric i una relació alfabètica de totes les persones recloses al castell de Dénia en 1749, extreta d'una publicació del doctor Manuel Martínez per a la revista Aguaits.
En el panell, el nom de cada persona apareix acompanyat de l'edat que tenia en el moment de la detenció.
El dissabte, les peanyes dels dos panells es van omplir de clavells rojos depositats pel públic en senyal de record i d'homenatge a aquells gitanos i gitanes que van ser víctimes d'eixa infàmia denominada La Gran Batuda.
I és que, com va dir l'alcalde de la ciutat, Vicent Grimalt, “la memòria és l'única que ens pot salvar, com a humanitat, de repetir actes indecents que han marcat la nostra història. Nostra, sí, perquè inevitablement som hereus d'un passat del qual hem d'aprendre”.