L'Ajuntament de Dénia i la Federació Autonòmica d'Associacions Gitanes de la Comunitat Valenciana (FAGA) organitzen activitats commemoratives el 15 i 16 de novembre coincidint amb el 275 aniversari del seu alliberament
El Castell de Dénia està indissolublement lligat a la història i memòria del poble gitano espanyol, ja que durant uns mesos es va convertir en presó d'aquelles dones, xiquetes i xiquets menors de 7 anys capturats en la Gran Batuda contra els gitanos de 1749, decretada pel rei Ferran VI.
La Gran Batuda contra els gitanos va ser orquestrada pel marqués de l'Ensenada, totpoderós ministre del rei, com la “solució final”, un “extermini biològic” que, a través de la reclusió d'homes i dones per separat, pretenia impedir que procrearen fins a la seua extinció, “evitant així la regeneració ètnica i cultural del poble gitano”, sosté el doctor en Història i expert en història del poble gitano, Manuel Martínez Martínez.
El 30 de juliol de 1749, dia de la Gran Batuda, van ser capturats en tota Espanya més de 10.000 gitanes i gitanos. Els capturats en el Regne de València i territoris limítrofs, van ser tancats a Alacant i a Dénia. Els homes i xiquets majors de 7 anys, al Castell de Santa Bàrbara, i les dones, xiquetes i xiquet smenors de 7 anys -es calcula que un miler- al Castell de Dénia.
Ací van estar fins que el marqués de l'Ensenada va publicar, a la fi d'octubre d'eixe mateix any, una instrucció per la qual gran part de les dones van ser alliberades i la resta, traslladades a Gandia, Oliva i València.
Així, des de la primera Pragmàtica dels Reis Catòlics, de 4 de març de 1499, fins a l'última de Carles III, de 19 de setembre de 1783, es van dictar més de 250 provisions contra la població gitana fins a la derogació del Codi Penal de 1848 i la Constitució republicana de 1931, que establia que totes les persones són iguals per llei.
Es commemoren ara 275 anys d'aquella posada en llibertat, i la Federació Autonòmica d'Associacions Gitanes de la Comunitat Valenciana (FAGA), amb la col·laboració de l'Ajuntament de Dénia, ha organitzat una celebració “no per a promoure l'odi, sinó per a fer memòria de la nostra força i resiliència des que arribem a la península en 1425”, afirma Abraham Santiago Jiménez, responsable de la delegació de FAGA a Alacant.
El divendres 15 de novembre, el doctor en Història per la Universitat d'Almeria i un dels majors coneixedors de la història del poble gitano, Manuel Martínez impartirà la conferència “Mai més. Homenatge a les dones víctimes de la Gran Batuda i del projecte d'extermini de 1749”. Serà a les 19.30 hores, a la Biblioteca de Dénia (c. Sant Josep, 6).
El dissabte 16, a les 12 del migdia, al Castell de Dénia, s'ha organitzat una celebració, oberta al públic, en record de l'alliberament de les xiquetes, xiquets i dones allí empresonades durant la Gran Batuda.
L'Àrea d'Arqueologia i Museus de l'Ajuntament de Dénia ha inclòs en la proposta de comunicació amb la qual ja compta el Castell, dos plafons commemoratius que es col·locaran eixe dia al costat dels murs del que va ser aquella presó provisional i improvisada.
Un posa en relleu la construcció, juntament amb la Bateria Nord del castell de la qual formava part, d'una caserna d'infanteria, en un context de renovació i modernització de l'antiga fortificació medieval, iniciat cap a 1597 sota l'auspici de Francisco Gómez de Sandoval i Rojas, duc de Lerma i Vé marqués de Dénia. Que la caserna d'infanteria es va convertir en reguarda o presó improvisada de gitanes i xiquetes i xiquets és una qüestió inequívoca i així ho demostra la cartografia històrica, existint un plànol de 1811 que denomina a l'antiga construcció militar Cuartel de las Jitanas o Pavellones. O el testimoniatge de Mossén Francisco Palau, qui es fa ressò en la seua obra El Llobarro d'esdeveniments relacionats amb la Guerra del Francés a Dénia, al·ludint a la ‘caseta de les Gitanes’ i oferint detalls que fixen la seua localització en l'antiga caserna d'infanteria.
Un segon plafó actuarà de memorial en arreplegar els noms de les presoneres i les seues filles i fills: un record d'aquells éssers humans que la intolerància va confinar i que Dénia, ara, rescata perquè romanguen sempre en la memòria col·lectiva.
El panell inclou una cita de mossén Palau que, encara que el 15 d'agost de 1749 era un xiquet de tot just sis anys, es convertix en testimoni de primer orde i font d'excepció en donar fe de l'arribada eixe dia de “partidas de Gitanos que apresaron en las Ciudades Villas y lugares del reino de Vª y Murcia […] dividiendo a los hombres de las Mugeres”.